Felicitats perquè heu arribat lluny; ser finalistes d'entre més de 3000 participants no és fàcil. Felicitats perquè heu rebut el premi de poder participar de la cerimònia d'entrega de guardons; sentir en primera persona els consells d'un escriptor consagrat com Jordi Sierra i Fabra i gaudir de l'humor d'en Pau Vidal fent broma dels vostres pseudònims no passa cada dia. I felicitats i gràcies —“last but not least” com escriuríeu vosaltres en el bloc— per la vostra escriptura. No la perdeu mai; com us ha aconsellat Sierra i Fabra, no escriviu pel que diran o pensaran, sinó el que us surti del cor. I feu-ho sempre. Pel públic o per vosaltres mateixes. Endavant!
dijous, 24 de maig del 2018
Ficcions
Diuen que participar és guanyar, i és així per tot el que s'aprèn pel camí que comporta el compromís i la feina. Per això volem felicitar efusivament la Sara, l'Abril i la Mireia que, no només s'animaren i es comprometeren amb la proposta que un dia els vam fer des de l'àrea de llengua, sinó que s'esforçaren amb entusiasme en la creació.
Felicitats perquè heu arribat lluny; ser finalistes d'entre més de 3000 participants no és fàcil. Felicitats perquè heu rebut el premi de poder participar de la cerimònia d'entrega de guardons; sentir en primera persona els consells d'un escriptor consagrat com Jordi Sierra i Fabra i gaudir de l'humor d'en Pau Vidal fent broma dels vostres pseudònims no passa cada dia. I felicitats i gràcies —“last but not least” com escriuríeu vosaltres en el bloc— per la vostra escriptura. No la perdeu mai; com us ha aconsellat Sierra i Fabra, no escriviu pel que diran o pensaran, sinó el que us surti del cor. I feu-ho sempre. Pel públic o per vosaltres mateixes. Endavant!
Felicitats perquè heu arribat lluny; ser finalistes d'entre més de 3000 participants no és fàcil. Felicitats perquè heu rebut el premi de poder participar de la cerimònia d'entrega de guardons; sentir en primera persona els consells d'un escriptor consagrat com Jordi Sierra i Fabra i gaudir de l'humor d'en Pau Vidal fent broma dels vostres pseudònims no passa cada dia. I felicitats i gràcies —“last but not least” com escriuríeu vosaltres en el bloc— per la vostra escriptura. No la perdeu mai; com us ha aconsellat Sierra i Fabra, no escriviu pel que diran o pensaran, sinó el que us surti del cor. I feu-ho sempre. Pel públic o per vosaltres mateixes. Endavant!